Coneguda com la Cova dels Cristalls, aquesta caverna de pedra calcària i els seus brillants cristalls foren descoberts a l'any 2000 per un parell de germans miners quasi mil metres sota terra a la mina de Naica, una de les més productives de Mèxic, amb un rendiment de tones de plom i plata cada any. Els germans es van sorprendre per la seva troballa sense precedents.
Naica és una mina de plom i plata on s'ha trobat una cova gran, plena de gegants cristalls de selenita. El compartiment que sosté aquests cristalls se'l coneix com la Cova de Cristalls Gegants, i està a uns 305 m sota la roca de pedra calcària de la mina.
Els processos geològics que crean el plom i la plata també proveeixen matèries primes pels cristalls. Aquests cristalls apareixen clars a l'ull humà i aconsegueixen longituds de 12 m, pesen més de 55 tones i estan compostos de selenita, una forma cristal·lina de guix mineral.
Un ésser humà pot funcionar en aquest ambient només durant 6 a 10 minuts abans de que tingui lloc la pèrdua severa de funcions mentals. Així que per a fotografiar els cristalls els experts de la National Geografic van haver d'enfocar i concentrar-se en tornar cap a la sortida, a uns 9 o 12 m de distància.
Naica és una mina de plom i plata on s'ha trobat una cova gran, plena de gegants cristalls de selenita. El compartiment que sosté aquests cristalls se'l coneix com la Cova de Cristalls Gegants, i està a uns 305 m sota la roca de pedra calcària de la mina.
Els processos geològics que crean el plom i la plata també proveeixen matèries primes pels cristalls. Aquests cristalls apareixen clars a l'ull humà i aconsegueixen longituds de 12 m, pesen més de 55 tones i estan compostos de selenita, una forma cristal·lina de guix mineral.
Un ésser humà pot funcionar en aquest ambient només durant 6 a 10 minuts abans de que tingui lloc la pèrdua severa de funcions mentals. Així que per a fotografiar els cristalls els experts de la National Geografic van haver d'enfocar i concentrar-se en tornar cap a la sortida, a uns 9 o 12 m de distància.
¿Com es van formar?
L'aigua subterrània d'aquestes coves, enriquida amb el sulfur dels dipòsits adjacents de metall, va començar a dissodre les parets de pedra calcària, alliberant grans quantitats de calci. Aquest calci es va combinar amb el sulfur per a formar cristalls en una escala mai vista pels éssers humans, aquest procès trigaría cents de milions d'anys.
A aquesta forma cristal·lina del guix mineral, se'l coneix com la selenita, anomenada així per Selene, la deesa grega de la lluna.
Notícia extreta de: Yalosabes
Del dia: [No el determinen]
Pujada per: Cristina Mangas i Alicia Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada