Centroamèrica xifra en almenys 135 els morts deixats per 'Agatha'.

En aquesta imatge podem observar el forat que ha deixat la tempesta en la ciutat de Guatemala.


Guatemala, El Salvador i Hondures compten els morts deixats per la tempesta tropical 'Agatha' el cap de setmana al seu pas, mentre les xifres parcials situen el nombre de morts en 135 persones i en milers el de damnificats.

L'últim informe de la Coordinadora Nacional per a la Reducció de Desastres (Conred) de Guatemala es va fixar en 109 els morts, i en 54 els desapareguts en tot el país, tanmateix, els cossos de socors asseguren que ja són 120 les víctimes mortals.


Penjada per: Patrícia Serván i Darlin Antelo.

http://www.elmundo.es/america/2010/06/01/noticias/1275356177.html

Temor davant l'impacte dels huracans en l'abocament del Golf de Mèxic

Aquest dimarts arrenca oficialment la temporada d'huracans en el Golf de Mèxic. Els pronòstics parlen dels temporals més virulents des del Katrina i els experts no acaben de posar-se d'acord sobre l'impacte que pot tenir sobre l'abocament. Uns expressen el seu temor a autèntiques ones de petroli sobre les costes; uns altres sostenen que les tempestes podrien actuar no obstant això com "dispersants" naturals.

"No farà falta un huracà per a crear problemes; bastarà amb una tempesta tropical', assegura William Hawkins, director del laboratori d'investigació del Golf de Mèxic en la Universitat del Sud de Mississippi. "Un huracà com el Katrina seria el pitjor dels escenaris possibles", alerta per la seva banda Doug Inkley, científic de la National Wildlife Federation: "El petroli seria empès fins a les costes i les marismes. Alteraria la vida vegetal i animal. Seria virtualment impossible de netejar...".

Jane Lubchenco, al capdavant de la Adminsitración Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), s'ha esforçat no obstant això a mitigar els temors. "Un huracà o una tempesta amb vents superiors a 60 quilòmetres serviria per a agitar l'aigua i beneficiar la 'ruptura' del petroli", assegura Lubchenco. "No crec que un huracà servís per a augmentar la quantitat de petroli en la superfície".

Penjada per: Patrícia Serván i Darlin Antelo

http://www.elmundo.es

Milers d’evacuats pel volcà Pacaya a Guatemala

Almenys dos veïns i un periodista van morir a causa de roques incandescents i tres nens van desaparèixer al fer erupció ahir el volcà Pacaya, situat a 35 quilòmetres al sud de la capital de Guatemala. L’erupció número 14 del Pacaya dels últims 40 anys va llançar dotzenes de roques i una gran quantitat de sorra i cendra que ho va cobrir tot en un radi de més de 150 quilòmetres i va obligar a tancar l’aeroport internacional La Aurora. El president, Álvaro Colom, va decretar l’«estat de calamitat pública» a tot el centre del país.
Els núvols de cendra i sorra que va emetre aquest volcà de 2.522 metres d’altitud enmig de grans fumaroles van descarregar una autèntica pluja sobre la capital i la pròxima i turística ciutat colonial d’Antigua. Els carrers es van cobrir amb una capa relliscosa de fins a 10 centímetres que va provocar almenys 40 xocs i accidents de trànsit. Enmig de l’alerta roja, 2.000 persones van ser evacuades amb rapidesa de la falda del Pacaya i 600 van ser traslladades a set albergs provisionals.
Els equips de rescat van localitzar sense vida dos habitants del poble El Bejucal i, molt a prop del cràter, el periodista Aníbal Archila, tots tres afectats perl’impacte de roques que va llançar el volcà. I hores després seguien buscant tres nens entre 7 i 10 anys que van desaparèixer d’un altre poblet situat en un vessant del Pacaya.
No només es van suspendre les classes enmig de la cendra volcànica i el perill de noves erupcions. Álvaro Colom va fer una crida a la «tranquil·litat», però va recomanar als habitants de tota la regió que no sortissin de casa seva, excepte que tinguessin una emergència o es trobessin en una zona de perill. Només el fet de treure la cendra costarà diversos dies de treball.

André Inácio i Irene Pérez

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=717636&idseccio_PK=1007&h=

La tempesta ‘Agatha’ porta mort i destrucció a Centreamèrica

Almenys 19 persones van perdre la vida ahir a Guatemala i el Salvador, 24 van desaparèixer i desenes de milers van haver de ser evacuades, enmig de les allaus de fang i inundacions provocades per la tempesta tropical Agatha, la primera d’una temporada d’huracans que aquest any amenaça de ser especialment severa. L’Agatha es va degradar ahir a la nit a depressió tropical al xocar amb les muntanyes de l’oest de Guatemala, però els seus temporals i xàfecs seguien sent temibles i afectaven també l’estat mexicà de Chiapas.
Les autoritats dels països centreamericans i el sud de Mèxic van habilitar immediatament centenars de refugis. Les pluges de l’Agatha es prolongaran uns quants dies, i ja es va poder sentir la frase que resumeix l’efecte desastrós d’aquests fenòmens, tant més temibles per les seves aigües que pels seus vents: «Ha plogut en un dia el que hauria hagut de ploure en un mes. Li demano a Déu que no segueixi plovent perquè si no serà un gran desastre». Ho deia un meteoròleg guatemalenc, César George.
Guatemala no s’havia refet encara de l’erupció del volcà Pacaya quan la primera tempesta tropical hi va anar a descarregar dissabte a la nit les aigües recollides sobre el Pacífic.

Les fortes pluges provocades per la tempesta tropical van causar també la mort d’almenys sis persones en diferents punts del veí el Salvador, on el president, Mauricio Funes, va decretar l’alerta roja. Els cossos d’auxili intentaven localitzar dues persones desaparegudes en una comunitat de l’oest, mentre que centenars de veïns eren evacuats de les zones afectades o en alt risc d’inundació o allaus.
L’Agatha només és el preludi d’una temporada que els meteoròlegs preveuen que serà «extremadament activa». Fins i tot «la més activa de què es tingui constància», si es conjuguen un fenomen del Niño més feble que altres anys amb unes temperatures oceàniques més altes i l’acceleració del cicle tropical. Sobretot a l’Atlàntic, on hi pot haver una vintena de tempestes, de les quals 14 es poden convertir en huracans, i de tres a set amb categoria destructora.

André Inácio i Irene Pérez

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=718159&idseccio_PK=1007

Vessament de petroli al golf de Mèxic

Fa dues setmanes que va esclatar una base petrolífera al Golf de Mèxic que ha ocasionat 11 morts i un vessament diari equivalent a 160.000 litres de petroli. La taca actual fa 77 km de llarg per 129 d'ample i ja ha arribat fins la costa de l'estat de Luisiana d'Estats Units, tot i que és probable que ens els propers dies pugui escampar-se fins 4 estats més.

Tots ens recordem ara del famós xapapote de Galícia, de manera que més o menys ens podem fer una idea de què és tot això. Si aquí temíem per la diversitat de marisc de les costes i ries gallegues, en aquest cas d'Estats Units, hi ha l'imminent perill que la taca entri dins la reserva natural de Pass-a-Loutre, amb més de 400 espècies animals i vegetals.

A banda de la problemàtica medi ambiental citada, el petroli no és un recurs energètic del qual ens poguem permetre el luxe malgastar. Tots som conscients que els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natual) s'esgotaran degut l'excessiu ritme de consum, el qual no permet el temps de regeneració necessari.

Vessament de petroli al golf de Mèxic

El vessament de petroli que està originant des de fa més d'un mes una immensa marea negra al golf de Mèxic, arran de l'enfonsament d'una plataforma de British Petroleum (BP), ja s'ha aturat gràcies a la nova operació iniciada ahir per BP per segellar el pou submarí, segons ha anunciat l'almirall dels guardacostes dels EUA, Thad Allen.

Els equips d'intervenció "han intentat estabilitzar l'entrada del pou injectant-hi líquids a l'interior. Han aconseguit interrompre la fuita d'hidrocarburs".

L'erupció volcànica del Pacaya provoca una pluja de sorra

Després que a les 19 hores, va començar un període ininterromput de l'activitat volcànica del Pacaya al qual va començar a llençar lava, cendres en grans quantitats i fins i tot petites roques; els pobladors propers van ser evacuats mentre la pluja de sorra volcànica recobria quasi la totalitat de la ciutat capital.

L'últim esdeveniment similar que es recorda va ocórrer una tarda de març de 1998, el protagonista va ser el mateix: el volcà de Pacaya. Dotze anys després, una violenta erupció del mateix volcà va provocar que una pluja de cendres recobrís gran part del departament de Guatemala i posés en alerta a les autoritats i socorristes.

Després d'una jornada que va estar caracteritzada per les fortes pluges i micro sismes del volcà ubicat al municipi de Palín, Escuintla, va explotar el cràter expulsant cendra i roques que va afectar, en un principi, a les comunitats properes al volcà, però, degut a la força del vent, la pluja de sorra volcànica va cobrir gran part de la capital.

L'últim informe de l'Institut Nacional de Sismologia, Vulcanologia, Meteorologia i Hidrologia (Insivumeh) senyala que el volcà de Pacaya, de 2 mil 552 metres sobre el nivell del mar, va augmentar l'expulsió de columnes de gasos i cendres que es desplaça per entre 10 i 12 kilòmetres cap al sud/sud-oest, i afecta les aldees de El Rodeo, El Patrocinio, El Cedro i San Vicente Pacaya.

Pujada per: Cristina Mangas i Alicia Martínez

Del dia: 27/05/10

Extreta de: Prensa Libre